martes, 27 de diciembre de 2011

Molts estius per recordar.


Fa mes o menys un any mon pare m’ho va dir: “L’estiu que ve aniràs a Anglaterra un mes amb la teva acadèmia d’angles”
Jo no volia anar de cap de les maneres però m’obligaven  a anar i no podia fer res al respecte. Vaig trobar la solució, li ho vaig dir a la meva cosina Irene.
Irene venia des de fa molt de temps amb mi a l’acadèmia i com tenim el mateix nivell d’angles li ho vaig comentar. La seva resposta va ser afirmativa, però tenia que consultar-li-ho a sa mare. Finalment sa mare va deixar que Irene també vinguera amb mi a Anglaterra, exactament a un poble anomenat Royal Leamington Spa. El dia 9 de Juliol ja estaríem allí i teníem moltes ganes de anar.

Nou de juliol de dos mil deu , 7:30 del matí, sona el despertador.
Em desperte i recorde quin dia és, m’alce d’un bot i baixe a desdejunar. Ma mare estava preparant-me els entrepans per esmorzar i dinar. Revise que no em deixe res, encara que es inútil, se que em deixaré alguna cosa.

Arribe al lloc on està l’autobús. Hi ha molta gent i no conec a casi ningú. Irene encara no ha arribat i jo ja pense lo pitjor. Començe a parlar amb Javi i Anna, dos amics de la meva germana però jo els conec bastant. Arriba Irene, menys mal. Estem nervioses i Vicente, el nostre mestre de l’acadèmia vol que anem pujant a l’autobús. Em despedisc de ma mare, de mon pare i de la meva germana, que em diu que disfrute ja que ella ja ha estat tres voltes allí. La trobaré a faltar molt.
M’assente amb Irene a l’autobus que va des d’Almassora fins a Manises, l’aeroport de València. Arribem al nostre destí i allí, la dona de Vicente, Dulce, ens presenta a la seva neboda Laura. Jo ja la coneixia des de fa molt de temps però ja ni m’arrecordava d’ella. Vam estar una estona parlant i ens preguntà que si es podia asseure amb nosaltres i li vam dir que, evidentment, no hi havia cap problema per a que  s’asseguera amb nosaltres.

Arribem a Leamington i saludem a les famílies, en la meva i han dos nenes anomenades Carla i Sylvie, son pare es deia Hagen i sa mare Claire. Em van fer sentir molt agust durant tota la meva estància.
Aquest viatge no era sols una visita a un poble d’Anglaterra, era molt més que això. Aquest era un viatge en el que aprens a ser responsable, on aprens molt d’angles i ademés de tot això coneixes a gent molt especial.
Tots els dies anavem a l’escola, dinàvem tots junts i per la vesprada fèiem activitats com anar al cinema o anar a la bolera.
Vaig fer molts amics en aquest viatge, amics amb els que encara tinc relació i que son molt importants per a mi. Vam tornar d’aquest viatge el dia 1 d’agost. Ens passarem tot l’estiu parlant d’aquest meravellós lloc i vam dir que a l’estiu següent tornaríem. I així ho vam fer. Aquest estiu hem tornat a Leamington, però am gent diferent, Laura també va tornar i va venir amb la seva amiga Paula, una persona molt simpàtica. Javi i Anna no tornaren a Leamington , encara que Javi va venir l’ultima setmana. En aquest viatge també he conegut a molta gent. Paula i Laura son molt amigues nostres i moltes vegades ens veiem.  Vam conèixer a molta gent molt especial però no puc nomenar-los a tots. Aquest estiu tornarem a Leamington a aprendre mes i a conèixer a mes gent. Sé que aquest estiu tornarà a ser inoblidable. Sé que m’ho passaré be. 

1 comentario:

  1. hola bonitas :))
    Me gusta mucho el blog esta GENIAL!
    la cabecera es muy muy puff no tiene palabras!!!!!!!!
    miles de besos desde:
    http://dreamandmakeit.blogspot.com/
    Me seguis?

    ResponderEliminar